Enllà dels fars

m'endinse als ulls-vaixell

que solquen el rumb atzarós

a l'horitzó.

En aquell arbre ens reconeixem.

Ens abriga la nuesa

la tendra tremolor

de la fulla que resisteix.







Arrels migrants


Ara i ací, a tot arreu i a través del temps, una persona es veu obligada a abandonar la seua terra i la seua gent. Des de l’altre costat del mur, els ningú d’enlloc i de mai s’encongeixen un poc més quan senten com algú enfonsa els passos en les arrels.