En aquell arbre ens reconeixem.

Ens abriga la nuesa

la tendra tremolor

de la fulla que resisteix.







Arrels migrants


Ara i ací, a tot arreu i a través del temps, una persona es veu obligada a abandonar la seua terra i la seua gent. Des de l’altre costat del mur, els ningú d’enlloc i de mai s’encongeixen un poc més quan senten com algú enfonsa els passos en les arrels.

El blat

Aquell capvespre feia més de quaranta dies que no havia eixit de casa. I de l'emoció de saber-se lliure, es va posar a córrer. Corria a favor del vent, i en la dansa estenia la mà sobre aquella mar verda i daurada que onejava a la vora del camí. Ningú més que ell va veure com li eixien espigues al braç i com se li eriçava la pell al camp.

Així recordava com va conéixer el blat quan tenia dos abrils. Aquell pa feia gust de llibertat. Així li ho contava sempre son pare, d'ací a uns anys.