El blat

Aquell capvespre feia més de quaranta dies que no havia eixit de casa. I de l'emoció de saber-se lliure, es va posar a córrer. Corria a favor del vent, i en la dansa estenia la mà sobre aquella mar verda i daurada que onejava a la vora del camí. Ningú més que ell va veure com li eixien espigues al braç i com se li eriçava la pell al camp.

Així recordava com va conéixer el blat quan tenia dos abrils. Aquell pa feia gust de llibertat. Així li ho contava sempre son pare, d'ací a uns anys.

Cap comentari:

Publica un comentari