Lliure

Quantes nits
de paraules sense cel,
ni tan sols una finestra
que et deixe somiar
l’ocell que et travessa.

Quantes nits
de mots sense vol
perquè no goses enlairar,
sobre el mur de la por,
allò que et commou.

Tornaràs a tremolar
quan arrisques la veritat,
i obriràs de nou les ales,
sense trencar-te, lliure,
com es desclou una poncella.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada