El pont de les lletres


Els habitants d’Isfahan coneixen bé el seu tresor, i saben que la millor manera de guardar-lo és compartir-lo; perquè saben que el poble que aïlla la seua pròpia història construeix miratges d'un present sobre el desert de l’oblit. Per això, cada nit de l’any les seues gents acudeixen a la cicatriu oberta del riu Zayandeh per a recordar d’on vénen i no oblidar quina és la seua ferida. Sota els arcs del pont de Khaju, fan rogles i recuperen les veus del temps. Un rere altre, canten a cappella els versos dels poetes perses, perquè en aquest oasi els poetes encara basteixen ponts que comuniquen amb els viaranys dels seus orígens. Cada nit el pont de les lletres encén el foc de la memòria i, a la intempèrie, les veus del vent atien la flama en la nit del temps. Un viatger immòbil, a Isfahan, descobreix quantes estrelles travessa sota l'encanteri d'aquest pont.



Pont de Khaju, a Isfahan 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada