Recer

Per no deixar-les a la intempèrie, albergo esperances.
FERRAN FERNÁNDEZ

El recer dels que no tenen refugi és

un llençol rebregat en el mar de l'insomni
un camp de mines de futurs rebentats
un desert sota el sol asfixiant de l'abandó.

És un contenidor transitori en els llimbs
un mur de sordesa mundial en construcció
un cos enreixat en el filferro del desesper

i ulls aturats en l'instant d'una explosió
recer de temps que sagna–

i mans perdudes en l'embat de les onades
recer de memòria que s'enfonsa–

ulls i mans urgents a recer de la vida.

Jo voldria escriure amb les seues mans
tot l'aire d'esperança que hi puga cabre
en la paraula intempèrie on sobreviuen;

un vers recer
un poema passaport de benvinguda.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada