El nus de la serp

(Notes sobre El Castell de Kafka)

Ella está en el horizonte –dice Fernando Birri–. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.
EDUARDO GALEANO

K., en el seu afany per arribar al castell, estén sobre els seus passos un laberint on les paraules ens empenyen cap a un costat alhora que ens arrosseguen cap a l'altre, i ens abandonen a la intempèrie, desabrigats, amb l'angoixa de qui resta indefens davant d'un poder impenetrable.
Si bé Munch prova de sostindre amb les mans l'horror que el deforma i l'engoleix, Kafka tracta de sacsejar-se del cos una derrota anunciada. S'endinsa en una espiral que creix a mesura que malda per eixir-ne. A l'encalç d'aquesta serp insaciable amb què somniava Silvio, K. –cada colp més menut dins d'ella– es mou sense avançar un pas del centre, amb petjades profundes que no deixen rastre ni arriben enlloc.
Només sota el vent de les paraules es mostra un il·lusori control de les decisions. Penetrem en una maranya inextricable on cada gest és contradit amb una voluntat contrària. Cada pas que apropa K. al castell, projecta la senda d'una altra possibilitat remota, un joc d'espills que multiplica les incògnites i transforma l'anhel de canviar la realitat en desesperació. La lluita de K. per l'esòfag de la serp té al davant la resistència emmudida de la inacció, que ens recorda aquell procés que segueix el seu curs, però que tal vegada no acabe de començar mai.
Existeix, aleshores, el castell o pertany a una il·lusió col·lectiva? Davant les barreres, avui Galeano ens plantejaria travessar les avantsales infinites i foradar les fronteres imprecises però infranquejables perquè, tot i que sabem que els obstacles no s'acaben mai, cal mesurar, com l'agrimensor, l'abast de la nostra força, perquè siga l'estructura interior del poder inabastable qui trontolle.


Spiral. M. C. Escher

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada