Sent

Contra el poder de la paraula morta
s'arremolina un vent, una veu
amb el cor encés en la boca;

contra la por de viure la paraula,
a les fulles trèmules de les mans
se'm trenca, encara, la tendresa.

2 comentaris:

  1. Són curioses i misterioses les paraules. Tard o d'hora acaben florint malgrat la tardor i l'hivern que ens envolta. Que la tendresa faça sempre de saó. Bon poema. Bon Nadal!

    ResponElimina
  2. Tant de bo, Maite. Hem de saber rebel·lar-nos amb la tendresa, i també sense por, com Pizarnik contra el vertigen d'aquells versos:

    "la rebelión consiste en mirar una rosa
    hasta pulverizarse los ojos."

    Bon Nadal!

    ResponElimina