Tsunami

Els seus ulls són illes

lava d'un volcà apagat
que els turistes trepitgen
com un cos grapejat
al que ja no li queden platges verges
penya-segats ni abismes.

Davant
però en un altre paisatge
el far intermitent del record
persegueix ones que s'allunyen
dins un mar que res no sap
de la barca
dels nostres balancejos.

L'oblit és un parpelleig
d'escuma sobre l'arena
on naufraguen les mirades

un tsunami que les nega.


Parpelleig

3 comentaris:

  1. Diu Forcano que

    L’oblit
    és com algú d’esquena al mar
    que no veu el banyista que s’ofega.

    Ni la llum

    ResponElimina
  2. "Bé saps que els records
    són sagetes disparades contra el cel:
    perforen el no-res
    abans de caure."

    Manuel Forcano

    ResponElimina
  3. Com sempre unes paraules brillants..
    " una espurna de tu m'arriba llunyana
    dins la melangia d'una melodia absent"

    No hi ha oblit.

    ResponElimina