Gàbies

Una ombra t'encadena les mans
mentre escrius que fuges,
mentre maldes per fugir
entre els barrots
de la teua pròpia gàbia de sentiments
oprimits dins el batec de les paraules.

El poeta és l'ocell que et desperta
del malson d'ales desplomades per en terra.



"En la jaula de sus costillas,
su corazón era un pájaro loco rompiéndose contra los barrotes."
JOSÉ LUIS SAMPEDRO

4 comentaris:

  1. I, de vegades, el poeta també et dibuixa ales :)

    Tot bé? Fa dies que no parlem!

    ResponElimina
  2. Exacte! El poeta il·lumina les teues pròpies ales.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Quin triomf de poeta no ser res més, res més, que el nom d'una fonteta! (Mn Guiu)
    Poeta amb senzillesa, com a a mi m'agraden,
    Quina sorpresa Carles!

    ResponElimina
  4. "i fondre't, tu, i el teu record, en l'aigua que davalla..."

    Una abraçada, Cuqui!

    ResponElimina