Noctiluca

Per desprendre'm de mi,
llance pedres al mar,
poemes que llambregen,
que remouen el meu horitzó.
Subratlle pensaments
que em fan canviar de lloc,
versos i ones
que s'enrosquen a les costelles,
que m'aboquen a les roques
de l'interior.
Abans no em desfaig
amb un colp d'escuma,
jo m'encenc sota l'aigua,
brille com la noctiluca.



Sea Sparkle, by Aviva Bing



2 comentaris:

  1. Que els peixos abissals acompanyen la teua brillantor i les teues absències, sense res massa visceral, sols el romandre't en altres espais.

    Jo per ara em reprenc;).

    ResponElimina
  2. Oscil·lar entre versos i ones; i a vegades, desaparéixer tot il·luminant, per un instant, el mar amb poemes que portem per dins.

    És un plaer trobar-te de nou, Esther!

    ResponElimina