Ala de colibrí

Com el crit ofegat d'un poema que barboteja,
les teues paraules tampoc no transformen en flors
la pluja de míssils que exclamen sobre els morts.

Però l'eco de la teua veu, poeta,
pot moure una ala de colibrí,
agranar tant silenci a l'altra banda del mur

i ser trinxera.


Mindo


2 comentaris:

  1. Entenc en els teus versos la força que resideix en les paraules i el paper que juga el poeta en el vincle de dir-ho...

    Salut.

    ResponElimina
  2. Això és, Josep. I a més, les veritats que contenen les paraules haurien de cabre en una ala de colibrí, com deia José Martí.

    Gràcies per la reflexió i salut.

    ResponElimina