Com un rizoma

Covar una tremolor de foc
abans del foc,
créixer desordenadament
dins la boca i les artèries del cos,
com tiges subterrànies d'un somni
i d'una paraula que se'ns fiquen dins
sense acabar de comprendre
què resplendeix en els passatges,
quina veu humiteja aquesta terra
on m'arrele i m'escampe,
on fragmente i lligue
la definició d'aquest amor
com mots encreuats en una esquena,
com un rizoma.



Com un rizoma



7 comentaris:

  1. Quin plaer tornar a llegir-te. Quin plaer :)

    ResponElimina
  2. Quin plaer i quines ganes i quina llum i que bé.

    ResponElimina
  3. Baladre24.4.14

    Vibrant.

    Text-fotografia, quin va ser primer?

    Ara, totalment indissociables.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per les paraules.

    Pel que fa a la foto, només volia ser un passatge que donara una eixida al poema, un altre rizoma.

    ResponElimina
  5. Baladre27.4.14

    Doncs molt aconseguit!

    ResponElimina
  6. Qué ganas de re-leerte!

    ResponElimina
  7. Ja tenia ganes de tornar-te a llegir. Com sempre brillant..

    ResponElimina