L'espai possible


Tan a la vora de ser-hi tan a prop,
com si ens topàrem
en un somni que hem de parir,
en despertar-nos,
a la frontera entre dos somnis.

Tan a la vora i esbrinar encara
com de prop som d'encaixar
dins de l'espai possible.

Acurtar la distància com l'infant
que abans de caminar,
aprén a enfilar-se a una cadira
i creu que toca, cada nit,
la lluna en la finestra.


la lluna en la finestra

5 comentaris:

  1. "the window is starless still", vers de Ted Hugues que em recorda aquest poema.

    ResponElimina
  2. per la finestra d'un vers llegim un vers que dóna a una altra finestra, and so on.

    Des de la teua hi veig un vers d'Anne Sexton:

    "the old unseen serpent swallows up the stars."

    ResponElimina
  3. "Tan a la vora de ser-hi tan a prop". Un vers que demana a crits sobrepassar l'espai-temps.

    En realitat, potser la lluna no està tan lluny com ens han fet creure,no? diuen que hi ha persones que l'han trepitjat. ;)

    ResponElimina
  4. M'encanta Carles.
    Aquest s'ha de musicar.
    Evocador, vull lincar-lo, t'ho passe en privat.

    em quede amb les distàncies. Jo les acurte mirant per la finestra, plenes d'ànsies.

    salut!

    ResponElimina
  5. A vegades, el tacte del cos absent que tot ho toca. Potser no hi som tan lluny. Gràcies per la teua aportació, Eva!

    Víctor, em fa molta il·lusió que hi fiques música. Endavant i gràcies per enriquir el poema!

    ResponElimina