Imperatius

Com escriure en l'aigua
sense desfer aquesta lletra,
sense esborrar aquest espill.
Com esvarar, lleugerament,
sobre una pell que no reconeixem.
Com transformar,
sense ferir, sense arrapar,
el gest que se'ns escapa de les mans.
Com modelar-lo mentre desapareix.
Com imprimir-lo en una altra pell,
com saber quina pell.

Com moure-ho tot sense tocar gairebé res.


La fràgil immobilitat de l'aigua. Raquel Rull, Sopadall©

2 comentaris:

  1. Anònim3.5.13

    Com el reclam,
    com l'oblit de la carn,
    com el vers
    que tan aviat es desfà,
    ens arrapa,
    com surar.
    Com la impossibilitat
    d'un frec fràgil
    d'una paraula
    que evoqui un tros de pell,
    el recorregut d'una mà.
    Com paralitzar-me
    damunt la teva boca
    i que no es mogui el vent,
    com un record llunyà.

    ResponElimina
  2. qué hermosas fotos! no sé en que idioma están los escritos...
    saludos

    ResponElimina