Backgammon

Deixes caure, lentament,
els dits entre els meus dits.
Volies els daus,
però t'encantes i acabes fent
un niu en el palmell.
D'imprevist, comença el joc
i s'atura la partida.
Ens lliurem a l'atzar,
al tempteig i al magnetisme,
a un vol de mans arran d'esquena,
al vertigen de moure fitxa
i quedar-nos sense espai.
Ens lliurem a l'estratègia
d'esperar al següent torn,
de la pausa en la seducció
i ens lliurem,
per damunt de tot,
a ser lliures de renunciar,
de saber perdre
molt abans d'haver acabat.


Açò no és un backgammon

2 comentaris:

  1. Anònim20.4.13

    Per damunt de tot,
    a guanyar una guerra
    on els cossos rellisquen
    i les mans tenen
    totes les ganes possibles
    d'esgarrapar tremolors
    al temps.
    Si els ulls cedeixen
    davant la meravella
    de veure el vol dels daus
    damunt les esquerdes
    de la pell,
    qui no renunciaria
    a totes les primaveres
    si el tenir-te signifiqués
    sobreviure't un altre hivern.
    Qui no seria capaç de jugar
    qui no seria capaç de perdre.

    ResponElimina
  2. beautifully puzzling.

    Moltes gràcies per seguir el fil. Només que t'has oblidat de posar el teu nom, Xahrazad.

    ResponElimina