Els rellotges

No habrá tragedia, para desencanto de las chicas de abajo que tanto nos quieren. Para ellas nada de esto tiene sentido hasta que alguien se rompe el alma en la calle.
La vida, que le dicen.

JULIO CORTÁZAR

No ens explicaren que de menuts
ploràvem en l'idioma de la mare.

M'ho vas revelar ahir quan em prenies,
mentre sentia que t'encongies una mica.

Tampoc no ens explicaren de majors
com desfer-nos dels lligams, de tanta lluita.

Potser no vam saber escoltar o guardar o refer
la música que envoltava el primer bes

i no tindrem l'excusa de que ens adormírem
si no paràrem els rellotges.



Parar els rellotges. Ripollès

4 comentaris:

  1. Sempre suggeridor, em fas endinsar-me i acariciar l'esperit. I això m'encanta. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Si he fet això, t'ho haig d'agrair jo a tu, Mònica.

    ResponElimina
  3. per algún motiu aquest poema em recorda a aquest altre de Margarit:

    "Una no sap, de jove, que cap lloc
    no és el lloc on podrà restar per sempre.
    També s’estranya quan no arriba mai
    aquell o aquella en qui trobar descans.
    Una ignora, de jove, que els principis
    no tenen res a veure amb els finals."

    Connexions...

    ResponElimina
  4. Perquè no era com ho pensàvem, ho necessitàvem viure, i tots en algun moment hem passat amb el temps que no vam saber aturar, com un tren en marxa enmig del desert que ens convida a abandonar tot miratge de vida, a travessar la calitja de l'horitzó.

    Gràcies per l'aportació!

    ResponElimina