Arrel

M'agarres,
amb la intuïció que aquesta abraçada
ens endinsa en un laberint
d'adéus dins de trens dins de poemes.
No goses a dir res
perquè tens el pressentiment
que aquest silenci no és un silenci
que si m'agarres ben fort,
m'hauràs de soltar
si no pots sostindre aquest núvol
i resistir l'embat de la tempesta
entre les parets del teu estómac.
Aquest núvol en aquesta arrel
M'agarres tan fort
perquè ja no em tens,
em desfaig en els teus dits
perquè no em pots tindre.


Açò no és un núvol

2 comentaris:

  1. Ara els poemes tenen veu. Els llegeixo i són més bonics encara.

    ResponElimina
  2. A vegades, la veu interior vol eixir al balcó, de matinada, a recitar un poema que no escoltarà ningú. Però tu em dónes més motius per voler escoltar-te, Eva.

    ResponElimina