Papallones

No aconseguisc ajuntar la porta
que et deixa fora
i un corrent d'aire fred em duu
cada matí
el teu nom crepuscular
que em recorda
l'olor de nit tancada en el teu ventre.

Abans que arriben més ombres
em debat si hauria de ser home per fi
si m'enfile al balcó i allibere
totes les veus dels adéus
que he arrossegat dins de mi
si pose a volar papallones
i l'elenc d'actrius que vas ser
morint-te d'amor en cada bes.


Jaisalmer

8 comentaris:

  1. Els besos mai són superflus, com les veus. Llegir-te és tot de calfreds que agiten els versos.

    ResponElimina
  2. Els versos haurien de provocar tremolors quan estem colgats de mantes.

    ResponElimina
  3. De papallones i comiats. Sembla el tema estrella de la setmana. Com de díficls són de tancar algunes portes i de vegades, ens trobem a l'espera d'una forta ventada que ens ajude, si més no, a fer-ho. M'ha encantat, Carles.

    ResponElimina
  4. "Hoy recuerdo mariposas
    que ayer sólo fueron humo,
    mariposas, mariposas
    que emergieron de lo oscuro,
    bailarinas, silenciosas.

    Tu tiempo es ahora una mariposa,
    navecita blanca, delgada, nerviosa.
    Siglos atrás inundaron un segundo
    debajo del cielo, encima del mundo."

    Silvio Rodríguez

    ResponElimina
  5. Quantes coses ens resistim a deixar volar! Papallones, que van i vénen, fan de nosaltres records.

    Un viatge preciós. Gràcies.



    ResponElimina
  6. «l'elenc d'actrius que vas ser
    morint-te d'amor en cada bes»

    Ara tu ets "el culpable" que no em puga treure en tot el dia aquests dos versos del cap.

    ResponElimina
  7. Eva, potser només caldria afegir l'encanteri de Josep: "volar és poder".


    ResponElimina
  8. Qué bonito poema. De nombres crepusculares deberíamos llenar nuestras vidas.
    Una suerte que encontrarás mi blog y poder así disfrutar yo del tuyo. Un abrazo.

    ResponElimina