Passeig poètic

Bulevard

La lluna s’esvara, cau i s’embruta,
vas començar,
i desconvoca els amants,
mentre el temps es macera
amb la neu del passat
pel bulevard d’un poema.

Passeig

1.

Abans de travessar un vers
busque un gest que siga teu,
per fer-lo meu i, en escriure'l,
abraçar-te.

2.

Mentre el poeta cerca un espill
que reflectisca els ulls de l'ànima,
–la consciència de ser pas en la paraula–,
les ferides torben el pensament,
remuguen, s'endureixen i aprenen
vers a vers encara
a saber caure.


Passeig dels Aurons. Una mirada d'Eudald Alabau

3 comentaris:

  1. Llegir-te és esquinçar els contorns del llenguatge i deixar-se amerar pels universos que hi obris...

    ResponElimina
  2. Últimament quan llegisc els comentaris em deixeu sense paraules.

    ResponElimina
  3. Querol, dos cosas:

    a) ya tengo dirección postal, estoy en Jerez de la Frontera, pero no se para cuanto tiempo.

    b) sé que ya te nominaron en su momento, pero me ha llegado el tema de la Red Liebster, y te ha tocado de nuevo. Lo tienes en mi blog. A tu voluntad.

    y bueno, ya que me pongo, c) más! y más a menudo!

    Un abrazo!

    ResponElimina