Pessoana 52

Després, semblava que aquell vent de paraules obrira un passadís cap a l’altra banda de la nit. Semblava que en aquella escletxa tot fóra possible, i semblava que la fi per fi s'acabava i avançava per terra de ningú amb una il·lusió de punts suspensius, esmicolant-se, desfent-se, esvanint-se amb els ulls entreoberts i el rostre dolç com una xiqueta que s’adorm abans que li marxe el singlot.

Varanasi

3 comentaris:

  1. Per què tinc la sensació que per l'escletxa s'escapen moltes més coses que les que escrius?

    ResponElimina
  2. El meu singlot és un pesat. Torna per les escletxes per a sabotejar les paraules!

    ResponElimina
  3. Poeta dempeus, m'ha encantat, Carles. Sempre dempeus.

    ResponElimina