Molt més lluny

A vegades la ment crea pous perquè intentem eixir-ne coneixent què és la foscor. Tu i jo hem sigut, junts, la foscor. Pitjor que el silenci, durant molt de temps no ens hem mogut. Però ara hem tornat a fer camí i pugem decidits cap a qualsevol petita llum. Tenim l’avantatge dels qui ja han sigut vençuts. Per dins de nosaltres, es va assecar un riu. Ara el terreny esdevé més salvatge i nosaltres anem a trobar-nos molt més amunt, molt més lluny. No és el primer colp d’aquesta muntanya, però l’hem de tornar a pujar i veure en els nostres ulls que volem baixar junts.

Port de Baiau


4 comentaris:

  1. Por dios, qué foto!
    Cada vez que lo recuerdo, cada vez que lo pienso. Yo lo subí, lo bajé, recorrí el Vall de la Ferrería que se ve al fondo.. Que paisaje!

    Subiendo desde Arinsal, al refugio, el lago de las truchas, los ibones y los neveros, pasando al pie de la Coma Pedrosa y terminar en lo más alto, en Baiau. Bajando a los lagos, abrazando las piedras en vertical para no caernos.

    Y parece que no lo recuerdo y que hace tanto tiempo, pero fue ayer!

    ResponElimina
  2. El millor d'arribar al cim de qualsevol muntanya és que, un cop a dalt, un pot cridar ben fort tots els noms i, de sobte, esdevé la llum :)

    ResponElimina
  3. Enric, quins records! Aquella ruta quedarà gravada com si no passara el temps. Dos moments: la tensió que vam tindre en la tartera i després, l'alliberament, el bany en eixes aigües cristal·lines. Per cert, es veu el refugi allà baix, aquella nau espacial!
    Joanaina, quan baixava, hi havia un que cridava des de dalt al·lucinant.

    ResponElimina
  4. Creo que sé quién gritaba..

    ResponElimina