Banderes de poca fe


Pot ser l’home perdent el nord,
el traç, la imatge dels seus mots,
potser li pesa tot i es resisteix,
repenjant-se als planys del vent
com banderes de poca fe,

o també pot ser que qualsevol vers
arrabasse l’anonimat de més d’un home
i totes les meues empremtes.

el nord





















2 comentaris:

  1. Els versos ens defineixen. I els grans versos ens fan millors a través dels ulls de la lírica.

    He trobat a faltar els teus (grans) poemes :)

    ResponElimina
  2. Primera muestra de la cosecha pirenaica. Amic, sigo sin destino, sin domicilio, ¡y sigo cojeando!

    ¿Sabes algo de lo tuyo?

    Anda que no me costó llegar a esas banderitas, pero qué paisaje, qué viento allá arriba.

    ResponElimina