Quiet

I can wade Grief –
Whole Pools of it –
I’m used to that –
But the least push of Joy
Breaks up my feet-

EMILY DICKINSON

Tinc aquella dèria inútil
de somniar ben a espai
com travesses la mar a peu
i percuts les ones perquè hi acuda
a pronunciar els teus axiomes,

però tu tens el vici d’apareixe’t
per on s’escolen les meues dernes
i en veritat només somoc la desil·lusió
amb la quietud guaridora d’aquest silenci
que es recobreix de parafina.


Aquest silenci





3 comentaris:

  1. Ets tan subtil, i poètic.

    ResponElimina
  2. La parafina es fon a temperatura baixa. L'estiu degota cera i allibera mots al vent de marinada. Compte amb la calor que derrota els silencis.

    ResponElimina
  3. Assaborisc la brisa que arriba des del balcó. M'abelleix compartir-la, ficar-la dins d'una ampolla i deixar-la caure sobre el rierol. Que us la trobeu un dia d'estiu, si pot ser, escrivint un nom sobre l'arena a la vora del mar.

    ResponElimina