Un hàlit d'esperança

Quina mar respondrà
pel meu silenci desmesurat?

Quin crit descobriré,
si allà en l’ona assossegada resta,
surant, la nostra ànima acabada?

Que torne, que torne el pianista,
que irrompa en l’horitzó,
i que toque amb l’ànima calada
de mar i saliva,

i que torne a tocar un últim hàlit
amb un gest que no fóra creïble.

I si volem rebobinar,
haurem de fer com als miracles.


afegeix-te a la llegenda

5 comentaris:

  1. I la llegenda què diu?

    ResponElimina
  2. afegeix-te al pianista.

    ResponElimina
  3. Mira que te haces de rogar

    ResponElimina
  4. Aquesta música té un deix trist amb regust de desesperat. Tot bé?

    ResponElimina
  5. Enric, that's the way the cookie crumbles lately.. veig que tu estàs més actiu!

    Anna, gràcies per la llum al final de les lletres. Es veien des del Canigó.

    ResponElimina