Fogueró

'm'espanta
ofegar-me amb l'oliva.'
SILVIE ROTHKOVIC


Vols ignorar què et crema per dins
mentre busques, amb les puntes dels dits,
una manera de domar el foc,
d'assossegar l'ànima que et descobreix en la finestra.

Però jo no tinc por
d'ensumar la teua essència, desig furtiu de fogueró,
ni que remenes allò que ens queda
i després caiguem, irremeiablement, damunt la cendra.

Una por que no conec voleia espurnes i motius,
una por d'asfixiar-me amb el polsim.


 Quan et descobreix en la finestra



4 comentaris:

  1. Tel fi que tot ho tapa, i és manta.

    ResponElimina
  2. 'Cada cop que giro
    temo no reconeixe'm.'

    Silvie Rothkovic

    ResponElimina
  3. Diuen que la por paralitza. És cert. Ho sé perquè em passa sovint. També em fa caminar. Si te'n surts, et fa més fort. Això diuen.

    ResponElimina
  4. Voler fer un pas a cada mot. Nomenar-ho tot, també la flaire que desprén la por que no ens pertany. Olorar les espurnes que fan saltar les paraules, marejar-se i caure al final d'un vers. Alçar-se després, Alba, alçar-se abans del següent vers.

    ResponElimina