El pas

Una esquena de neu quan t'enyore.
Una esquena nua s'enfila per la vall
quan enyore fer un camí sobre un altre
que ja havíem esgotat.

Enfonse el pas en la neu, després tota la pell,
pare l'orella com un amant que escolta la tremolor dels cossos.
Em pregunte com fer per no trencar eixe silenci
de neu verge i de fons de rierol,
quin camí em porta, com una formigueta, cap a tu
cap a l'enyor cap a la neu cap a la teua esquena
si sabrem orientar-nos en un mapa de plans
o perdrem el pas serè que sol·licita la nit quan viatja de buit.



Com una formigueta. La Balmeta



2 comentaris:

  1. fragilitat hipnòtica, quins versos més blancs...

    ResponElimina
  2. El vers "cap a l'enyor cap a la neu cap a la teua esquena" és com un riu que puja tremolosament durant el desglaç. Preciós.

    ResponElimina