Ajunta, només

És quan dormo que hi veig clar.
J. V. FOIX


Quan tanques els ulls,
ix del bosc, entra al passeig dels aurons,
però no tanques cap porta d'eixa habitació,
ajunta, només,
que no tinc escapatòria quan tanques els ulls,
tot ho desaprenc,
i amb la memòria desfeta en la riba
com un tronc caigut que vol tornar a ser arbre,
mamprenc un altre viatge
a una altra vora de la teua pell.


Passeig dels aurons. Ripoll


4 comentaris:

  1. Tens una capacitat extraordinària per fer poesia de qualsevol imatge, de qualsevol detall :)

    ResponElimina
  2. Només és un altre intent de fer-ne, Anna. I appreciate your words.

    ResponElimina
  3. És quan plou que ballo sol

    ResponElimina
  4. És quan balle que tanque els ulls i deixa de ploure a l'interior.

    Miquelet! hauries de veure açò

    Una abraçada

    ResponElimina