Adesiara

Adesiara hem vist caure la pell colrada
i hem suturat amb urgència altres llavis,
debades, davall del frec de la franel·la
que demanen els romanços, les besades

i adesiara fem veure que no en sabem,
que arrosseguem la pròpia malaltia
d’escalfar la memòria i refer el traç,

però avui t’he escoltat tremolar amb un sol mot
i tu m’has tret les pigues d’un xuplit,

adesiara cal que concloguem amb un crit
i que ens espolsem la por a la barana:

cal viure entrant amb la nafra i el mos alhora.


Praia das Catedrais


4 comentaris:

  1. cal viure amb totes les conseqüències, per totes les conseqüències

    ResponElimina
  2. em puc quedar amb el segon vers? em fascina :)

    ResponElimina
  3. Paraules plenes de vida sentida..., sí! espolsem la por a la barana.

    ResponElimina
  4. Així coincidim, Jesús. Gràcies per passejar-te per aquesta platja.

    Anna, quina pregunta: tot teu.

    Audrey, m'alegre molt que t'arriben a dins.

    Una abraçada als tres!

    ResponElimina