Pont del Raval

Tendisc a tornar a un pont oblidat
i allà, com una cicatriu del riu,
s’obri un amor d’un dia de mercat,
es pon el sol, allò que va estar viu.

Em cole en eixos patis interiors
que trauen els llençols, les teues ombres,
i flaire humitat d'un terrat de pors
sobre un abisme i un segon en obres.

En la fotografia no es destria
la soledat d’aquest pont sense abric
o les taques del passat d’un amic,

d’ací el vertigen a qui sentencia,
jo que guarde els mots valents en fragments
i aquell desencant cap a uns versos nets.


Pont del Raval. Ripoll


4 comentaris:

  1. "s'obri un amor d'un dia de mercat", m'ha encantata aquest vers.
    Vas anar a la presentació de la web?
    Salut, company.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Vicent, me n'alegre.
    No hi vaig anar, però en comptes, vaig estar una estona en aquest pont de Ripoll, el Pont del Raval, escoltant el riu.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Una imatge interessant amb unes paraules que hi encaixen. Aquest pont, a mi, em transporta a una altra època, una, en la qual, potser, tot era més innocent i menys qüestionable.

    Molt viu.

    ResponElimina
  4. M'ho crec, que te transporte a una altra època, perquè a vegades em transporta a un sense temps. És tan suggestiu, i deu ser tan bonic tindre records d'infància d'aquest indret!

    Gràcies, Montse, per dir la teua i també per fer més viva la imatge que m'emporte d'aquest poble.

    ResponElimina