La lletra és una llum líquida

Fa un clot en l'arena. Planta un petit mar.
No escriu,
arreplega un poal de llum que no és encara llum,
i la memòria para les mans.
Potser una barca sura en un aljub
i no se sent ningú.
No escriu, ho aboca tot al pou.
Potser de nit l'amor no era tan complicat.
Però una jove s'allunya dels balcons buits,
de tots els possibles ports il·luminats.
No escriu, és poeta.
La lletra és una llum líquida que avança per la mar.
Ona a ona, es va apagant un far com un desmai,
però s'aventura un mot i s'allibera.
Algú fica un poema dins d'un clot.



Un altre mar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada