Oblidar-te a Bhaktapur

II

I quan deixa de viure en present Bhatgaon?
I com aprenem a no embotir-hi records?
Si m'ancore a un contorn a la plaça de Taumadhi,
si amolle aquell adéu, per fi, a les llambordes,
si copse un últim cant a l'ofrena de flors i arròs,
al bindi i al khôl,
si ser feliç és una peripècia de les venedores de collars,
si ja no els vull comprar
si, malgrat tot,
el temps domestica les el·lipsis,
els racons de cada plaça buida on et vull
                                                                        reivindicar,
si és un descuit, si ja no és important,
si m'escanya un núvol, una nit, que només pot escampar.


Bhaktapur



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada