Els punts morts

Quan escrigues el punt final,
en matar-lo
i davallar a la línia següent en taxi o ascensor,
no veuràs res perquè no hi haurà res,
notaràs això sí, vivament,
arrossegar-se cansada la teua ment,
l’arruga d’una ona que anuncia el seu final
cap a una catifa de sorra de fosca gravetat.
No hi trobaràs treva, no en un punt mort,
i tu no et jugaràs la vida
després de fer tard i picar la teua mort;
et veuràs flaquejant en cadascun dels adjectius,
parlant d’arbres, relleus i nostàlgies amb mitges tintes,
et veuràs, en fi,
perdent motius per somniar la teua revolució,
xarrar o rebolcar-te amb qualsevol en un poema
i fer-ho important.
Per això, quan escrigues un punt final,
no l'escriuràs




#casalsensejoves
estemvius


2 comentaris:

  1. és fantàstic querolet, estic emocionat.
    "et veuràs, per fi, perdent motius"

    eres màgic tio.

    ResponElimina
  2. Em solidaritze amb vosaltres i us anime a no defallir. Seguiu creant i encenent totes les llums d'eixa casa. Avant!

    ResponElimina