Catxerulo

Allà on pareixia que fugies
aconsegueixes la manera de romandre.
Volgueres no decidir
perquè el futur podria quedar-se allà,
suspés com una clau de sol, sense voler fugir
del pentagrama de nit a Bhaktapur.

Però és que hi ha tot de xiquets damunt la ciutat,
jugant a picar els catxerulos, a esgarrar el cel, a canviar
les previsions que els donen els majors per a demà,
i tu, en canvi, t'has congelat,
no te'n recordes si és paper de ceba el que es mou
o volves de neu de la trista, llarga tardor.

T'has oblidat de fer rogle, de fer poble,
d'una cosa tan bàsica com cridar,
cridar que vols volar per damunt d'altres terrats,
mesclar els fils i fer un cabdell, una maranya
per sobre de les teues possibilitats.

Potser has oblidat la lluita i el somni,
l'esforç d'un catxerulo a contra vent,
i amb aquesta treva, tampoc te'n vas,
però eixos ulls, bandoler,
neva a cabassos en octubre,
espargeixes rufa amb els punys.



catxerulo

4 comentaris:

  1. No ens hem d'oblidar mai de cridar i de fer volar milotxes. Bon poema.
    Gràcies per la visita, amic. Veig que som companys d'El pont.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Ara. No havia caigut.
    Gràcies a tu per ser-hi. Ens anem llegint!

    ResponElimina
  3. Escrius de la mateixa manera que mires a través de l‘objectiu; m‘agrada molt, el blog. Et voré a través dels teus versos. Besets i abraçades!

    ResponElimina
  4. Qui poguera veure a través de la barra d'un vers, entre café i lletres. Benvinguda!

    ResponElimina