I si cau tromba

I si cau tromba,

caldrà reproduir el crit últim de la tempesta;
no per retraure't la rauxa de cel escaldat
que expulsen els teus ulls.

No vull interpretar els segons de foscor
abans de salvar-nos i entrar a un pati
més blau, més obert i més camí.

Cerque només gravar un tro, un colp de veu
esmorteït en l'accent, en el ritme o en la pausa;
en la nostra tossuderia de voler ser.

I tanmateix, a la televisió dels veïns,
l'home del temps tampoc no dóna pluja.




Quan no et deixen fer els deures. Horabaixa a Jodhpur

2 comentaris:

  1. M'agraden molt els teus poemes. Gràcies per aquests magnífics regals.

    ResponElimina
  2. Quina agradable sorpresa, Irene, i més, perquè trobe que els teus poemes suren. Benvinguda.

    ResponElimina