Des del crepuscle

Des del crepuscle
i viure en una recta / gatejar assedegat
cap al marge / l'oasi / els mites
i encendre futurs que van amb piles

des del crepuscle i després
viure contra l'instint d'assenyalar el matí
quan s'interposen volcans / restes de lava
i tot de vidres trencats per en terra

des del crepuscle i a l'endemà
viure cansat d'equivocar-me / d'intuir-te,
de resseguir-te / d'encalçar-te en altres cossos
d'emmirallar-me en el mateix crepuscle.


L'endemà.

3 comentaris:

  1. des del crepuscle...

    ResponElimina
  2. malgrat la rutina de les rectes, el poema es respira cíclic, intens, genial i un xic amarg. equivocar-se és vital per avançar, si saps trobar les dreceres que hi ha als errors :)

    ResponElimina
  3. tens molt bona vista, fins i tot a poqueta llum. Gràcies per veure-ho.

    ResponElimina