El poeta del poble

No t'han parit per a dormir. 
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
No t'han parit per a dormir,


i tanmateix caus sovint del llit,
però t'alces encara i prompte somnies
que revius a un altre cos i reviscoles
la llum avergonyida en la foscor.


Així et recorde sense anomenar-te,
i demà, per a qui seràs el crit de viure,
el romancer, el pont i ànima del poble,
la humilitat justa de saber riure?


Poseu-me les ulleres. Teatre Micalet

2 comentaris:

  1. M'encanta
    i molt.
    Molt.

    ResponElimina
  2. Esther, quan vaig eixir de l'obra sobre la vida d'Estellés,'Poseu-me les ulleres', vaig pensar de seguida en aquesta cançó de Silvio, recordant allò de 'por él sus amigos, como quiera que hoy sean, se juntan nuevamente por sobre sus miserias, convocando a este muerto de la salud perfecta.'

    ResponElimina