Subtítols


No sé què sents quan la foscor t'omple de nit
o a qui dónes escalfor en baralles de peücs,
però jo ben podria ser la mà que et fa de cobrellit

i posaria un camí amb boca i si volgueres,
tu series el silenci que fa el nuc a la gola,
els subtítols d'una frase que no sé si em reveles.

Això no és prou, però potser ho seria,
ens desposseiríem i s'ordenaria el món.






3 comentaris:

  1. què bé que sonen els verbs conjugats en condicional. i sonen millor si sabem que hi ha una certesa al darrere que els transformarà en indicatiu :)

    ResponElimina
  2. La certesa de voler. La incertesa d'encertar els subtítols d'allò que no se sent.

    ResponElimina
  3. l'amor, en versió original. sense subtítols sobre la pell :)

    ResponElimina