Māyā



Alçar el tap de la banyera del temps
i prendre les formes que invoques
a mesura que les vas esgotant en el camí.

Escampar les ombres del teu misteri
com un incendi que desplega les ales
per la boca de la màscara de la nit.

I retindre el so enlaire, poder agafar-lo
i canviar el teu signe sense el pacte
de cap treva de paraules abstractes.





Afina Serafina a Circa Lira

5 comentaris:

  1. Un so no es pot retenir en l'aire, s'escola pels oïts :P

    D'on has tret aquesta fotografia? Mai he provat de tocar el piano amb els dits del peu :)

    ResponElimina
  2. La vaig fer en l'espectacle de 'Afina Serafina' per al Circa Lira de Ripoll. Us passe l'enllaç:

    http://cirquetconfetti.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. interessant! gràcies! :)

    a València ara estan fent el cirque du soleil, davant de la UPV, l'espectacle <>. te'l recomano :)

    ResponElimina
  4. ps/ entre les cometes posava "corteo". s'ha aspirat per les etiquetes html :)

    ResponElimina
  5. Normalment, la cita va abans del poema perquè sol suggerir una idea. Però ara llegia Joan Fuster i m'ha fet citar-lo en ordre invers:

    'Si hi ha una ala naixent o un so que dictamina
    si la llum és un pol·len colpejat sobre somnis
    quan ens toca i comprèn la nostra profecia,...'

    Joan Fuster

    ResponElimina