La remor de pluja

La impossibilitat de veure-ho i la remor de pluja.
Aprendries les gencianes i t'hi quedaries
i jo descansaria sobre la teua falda
com si obrires un camp d'herba mullada.
Tothom ho insinuaria,
que guardaria la teua olor, però no te tindria.




La impossibilitat de veure-ho. Pastorelles. Puigmal



2 comentaris:

  1. jo canviaria el quart vers per aquest: "com si obrires un paraigua"

    per cert, escrius els versos abans o després de cercar la fotografia? :)

    ResponElimina
  2. i jo l'afegiria:

    com si obrires paraigües blaus
    i tot un camp d'herba mullada.

    Gràcies, molt oportú.

    ResponElimina