La impossibilitat de veure-ho

La impossibilitat de veure-ho o la remor de pluja.
La retòrica de travessar un vel, descórrer la cortina
i accelerar el plugim sobre el paper.
Quan estimar és només un xàfec que esgota el seu batec
i escriure és apropar-se massa a pesar de la distància.


La remor de pluja. Puigmal

4 comentaris:

  1. no, estimar és només un batec que esgota el seu xàfec :)

    molt xulos els 2 darrers versos :P

    ResponElimina
  2. A vegades, la pressa que porta estimar, ho mata. Però igualment potser que no ho veiem, que eixe estimar no arriba a ser.

    ResponElimina
  3. Tot i que el terra desprengui l'aroma de que ha plogut i encara hi queda per ploure, de vegades som incapaços d'ensumar la veritat, les absències, els viatges la inacció.

    Per fi acabat el selectiu, treva per a llegir-te en calma.
    Un abraç.

    ResponElimina
  4. l'aroma de la pluja com alliberament o com enyor de seguir essent una altra forma de pluja. I a vegades no podem o no sabem ensumar-ho bé, com tu dius.

    Que tingues sort als exàmens.
    Un altre abraç per a tu.

    ResponElimina