Quedar-se en la pell

Cada volta cal eixir més a córrer
i talment no córrer tant,
deixar-se portar, eixir-se'n del camí,
fer tard i no passar de llarg
l'harmònium i l'arpa del carrer.
Cada volta més, cal saber-se aturar,
caminar més a espai quan més aigua cau,
deixar-se caure, esdevindre peix
entre aquelles mans que arrapen abrils
però no saben copiar l'amor en altres oceans.
Cal fer-se fonedís enmig d'una torbera,
llegir el passat, arriscar-se a dir-ho millor
subratllant cada silenci.
Cal ser vent i quedar-se en la pell,
ser verb a una superfície més profunda
i tindre traça per veure enllà
de qualsevol cel borrós.


La pell esgarrada. Gleann Dá Loch

7 comentaris:

  1. Versos que demanen versos:

    I alenar, sobretot alenar
    les pedres soterrades,
    les gotes de pluja que en caure
    et remullen les plantes dels peus,
    les paraules que, íntegres,
    encara et remouen les entranyes
    i et venten damunt la pell.
    I ser capaç d'esquinçar-te
    i mirar enrere i adonar-te
    que encara nedes
    en un secret inconfessable
    que deixares anar
    en una porta qualsevol
    però que avui podria ser
    the whispering door de
    Clonmacnoise.

    ResponElimina
  2. l'equilibri, allò tan complicat de trobar i tan fàcil de perdre :)

    ResponElimina
  3. sí, i descobrir que córrer molt més enllà és quedar-se aquí :)

    ResponElimina
  4. ..i creure en el núvol que t'ensenya l'abisme que no es veu; en eixe moment de ser invisible i refermar amistats en el Puigmal.

    Joanaina, eixos versos em recorden a un amic. Són bellíssims, moltes gràcies.

    Anna, que fàcil és trobar-te amb aquell pas ferm en qualsevol racó de les paraules.

    Vinz, això és quan pegues tota la volta, no?

    Gràcies per les vostres aportacions!

    ResponElimina
  5. Encantat d'haver-te trobat a través d'un Pont de paraules.
    Et seguiré...
    El Príncep.

    ResponElimina
  6. M'alegra haver descobert les cossinogues. Passaré sempre que puga per ací.
    Salut company de El Pont.

    ResponElimina