A tocar de tres

Per als xiquets somniadors de totes les edats




En el corriol cap a un sí,
ha crescut un arbre amb somni.
El seu afany és tindre milers de braços
i empomar-te com si fóres neu.
Però ja ha passat el fred
i l'hivern li ha deixat un refredat,
se li ha quedat el cos gelat
i cara de palmell clivellat.
De sobte, la sort,
s'atura el temps a tocar de tres,
i enmig d'un hort de cirerers,
se li revela un sobre sense nom,
un missatge abraçat que amaga un mot
i dóna senyes del teu significat.
L'arbre, que no sap si n'aprén,
convoca somnis en un paper mullat.




El cos, la cara, els braços

6 comentaris:

  1. I en el corriol cap a un no què hi passa?

    ResponElimina
  2. aquí el dia 19, quan cremem les falles, celebrem també el canvi estacional hivern-primavera. espero llavors començar a abraçar arbres i que m'acaronen amb ses dolces fulles perquè a l'hivern només em fan arraps pel
    refredat-gelat-clivellat-significat-mullat oh yeah! :P

    ResponElimina
  3. Del corriol cap a un no, d'on no hi cap ni la foscor, ix un xiquet somniador, que per donar-li color, planta un auró i estén una catifa de fulles de tardor.

    ResponElimina
  4. Ostres, així és difícil triar el camí, no?

    ResponElimina
  5. cap a l'arbre que viu sol; cap a tots els arbres que han oblidat el seu nom; cap a l'arbre que, malgrat tot, encara guarda un somni i un mot.

    ResponElimina
  6. estàs fet un artista carles! jaja :P

    ResponElimina