La llibretera que dibuixa somriures al cafè

Et conec des de fa tan poc, que pràcticament no tinc passat, i el present està fet de divendres en una llibreria on fas cafè. Ets tan nova que em portes a la infància, al primer record de la mar. Dic bromera i alces una ona, un castell de sorra. Sure uns segons al núvol de lletres que guardes al somriure, i després m'arruixes amb el gest fugaç d'amagar-me un llibre, mentre jo vaig al fons, caient, diluint-me com el sucre. M'escampe com una piga al centre del teu coll, i des de la barra, em taque el bigot de crema, dissimule que et somnie, que et prenc quan m'ensorres. Faig que no sé que, en anar-me'n, traus el nas al carrer, m'ensumes.


Cafè amb lletres

5 comentaris:

  1. un post de sensacions agradables en un dia que, per a mi, ha començat malament. gràcies :)

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu Anna. Si et pot dibuixar un somriure que et canvie el dia, me n'alegraré.

    ResponElimina
  3. Hauré de buscar una llibreria com aquesta prop de casa... :)

    ResponElimina
  4. Ja van 2 dies de beure cafè, l'anhel suposo de que sense dormir els somnis siguen la realitat i somriure entre els fulls tan vius dels llibres una llei dolça, que es compleix de manera involuntària.

    ResponElimina
  5. Joanaina, si et contara que fa una escuma de cine...

    Esther, fem complir aquesta llei dolça i involuntària, i que semble escrita en retolador permanent.

    ResponElimina