Horitzontal

...per encabir-nos junts a dins d'uns versos
PAU GENER 




He passat els dits maldestres pel teu cos
i he tancat una llum, l'obertura d'un camí.
La foscor s'ha fet cos sota l'esguard,
i a la carena del teu pit hi naix un riu
que batega com un xiquet adormit.
He furgat en la volença, en el desig,
però en l'esquerda d'un sí,
he tastat una humitat negra que no,
que gairebé no hem reconegut.
Ara necessites desar l'ànima en un mot,
i ara que plou, et faig una cova i un pou,
t'amare tota, et taque la pell,
t'escric amb un núvol, et prenc,
t'escric convulsivament,
lentament,
et desfaig en vertical mentre calles,
mentre et cala una pluja horitzontal,
aquest tacar-te amb cristalls
de la teua pròpia sal.




Escrivim el cos per fer-lo tremolar en el mot

2 comentaris:

  1. La pluja no s'atura en aquesta ciutat plena de remembrances...

    ResponElimina
  2. ...i agrana els carrers. I la gent s'escampa, els rius es desborden...

    ResponElimina