Poema en dos temps

II. When the Battle's Lost and Won

I restem perduts.
Ens perdem a una casa de Paris damunt la mar
i l'olor a dissabte ens impregna d'abellir.
Habitar-te és, aleshores, un desdejuni amb pa torrat
que deixa tot d'engrunes i les restes d'un naufragi.
De besllum puc veure set planetes
i milers d'estels de neu esquinçant el cel.
No tinc estratègies, però puc ensumar
la crida dels fars que cerquen el teu nom.
Hi ha proves, diuen, se sap,
que les teues mans han deixat bromera
i s'han emportat el sol en un grapat.


seven planets

2 comentaris:

  1. Grandiós... subtil,directe i sublim, veloç com la transformació dels xàfecs parisencs en turmentes no desitjades,titllades de catàstrofe natural.

    ResponElimina
  2. Gràcies per les teues paraules, Esther. S'ho emporta tot aquesta tempesta silenciosa.

    ResponElimina