Poema en dos temps

I. In Lightning

En el camí volem dir gairebé el mateix
i ens parlem amb cartes que es fonen
i copes que ens aboquen al mar.
Hi surem i, en la batalla,
cauen les ulleres i retruny el cel,
i el temps que s'havia desglaçat
ara es desmaia.
L'aire, el cos, tot esdevé instintiu i borrós,
i nosaltres, per salvar-nos,
provem de viatjar amb la intuïció,
tancar el ulls
i conéixer-nos enmig de la tempesta.
Provem de viure en el llampó
i no gosem fer altra cosa que estar quiets
i sentir el coure de restar perduts.


lightning never strikes twice

4 comentaris:

  1. el cos és fil conductor de passions elèctriques. desferma'l.

    ResponElimina
  2. desfermar-lo en la tempesta i encendre la nit.

    ResponElimina
  3. Estic intrigada per saber com serà el segon temps... :) In darkness?

    ResponElimina