Fragments d'un discours amoureux


Explore el cos de l'altre com si volguera veure el que té a dins,
com si la causa mecànica del meu desig romanguera en el cos advers.
ROLAND BARTHES


Els teus ulls són volves de neu que s'amuntonen sobre el desig de tocar-me. Els meus són planetes de llana que tiren del fil. Anava a dir que somniaves fent equilibris. Però m'haig de desdir. Sacseges tot el cos amb la certesa que fas un viatge immòbil. Tens la mirada en l'espectacle del carrer, segueixes un recital de lletres nevades i això que passa rere el finestral et remou per dins. Els somnis desperts et criden sense veu i ara punteges una dansa de versos contra el vidre. Et sorprens com ho fan els xiquets, però em fas caure en que ells mai no ploren d'alegria, i nosaltres, en canvi, tendim a cercar explicacions quan fem la tria dels sentits. T'he donat un mot i m'has tornat un món que es fon i ens fon. T'he donat els ulls, i tu escrius una sort de cercles que embriaguen la llum d'aquest despertar. Si me'ls tornes, tremolaré, potser sí que tremolaré, però espere tindre esperit encara per atrapar-te. No sé com t'ho fas que, amb tu, fins i tot l'absència hi té cabuda. Te'n vas com si obrires tot el cel amb el somriure. No te'n vas.


A gentle hint: Hanniguesque

6 comentaris:

  1. Es pot tremolar el suficient per no deixar que algú s'escapi?

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. I per paralitzar-lo. Aquest tremolar és un covar sota la neu.

    ResponElimina
  4. m'han encantat les metàfores. si els teus ulls són planetes de llana, estic segura que saps teixir mirades càlides que aturin la tremolor del fred. que esperonin la tremolor de les ales de papallona que dormen dins de l'estómac.

    ResponElimina
  5. tremolem des del fred cap al vent del ventre.

    Gràcies!

    ResponElimina
  6. anaalonso26.2.11

    És veritat que els xiquets mai no ploren d'alegria...

    ResponElimina