Els amants del cercle polar

Ni l'aire és vent ni la pedra pes.
ROBERT MARCH

Cuando hace frío la mayoría de las cosas van más deprisa,
o llegan antes, me refiero a las casualidades.
Me encanta que haga frío.
ANA. Los amantes del círculo polar.


No esperes un poema. Açò és un salt a cada vers.
M'abismaré en el cercle polar i rescataré el sol.
El trobaré i te'l portaré.
Emplenaré la veu incorpòria que encara balla al cel
quan ja no ens canten els ocells.
Llavors et despertaré enmig d'un somni que em somnia.
En aquell país, també corres amb mi penya-segat amunt.
Alenarem junts des del primer pas.
Alenarem anhels.
Si imaginem ben fort, flairarem un aire que no és vent
i deixarem de sentir el pes al cos.
I de sobte, ulls oberts -brillaran els planetes-,
ens descobrirem revolotejant damunt la mar,
arreplegant-nos a un llit d'horitzons
on seguirem somniant fins on vulguem imaginar.
No s'havien vist a València dos amants des d'Estellés,
i demà era ja una eternitat quan vas saltar al mar,
quan vas saltar, valenta,
al mar obert i rebregat dels meus llençols.
Vaig veure com t'emportaves el sol en plena nit.
El cor se t'arrodonia, se't posava gran
i acariciaves la punta de l'iceberg
amb aquell tacte de la pluja quan no mulla,
i no te'n vas estar, el vas coure sense foc.
Només saps de la neu per mi,
perquè, en cercar-nos, parlàvem un altre idioma
as we melted away into the glowing sun.
De mi fas neu per desfer-la entre els teus dits.
Demà dimarts et va colpir un somriure ample,
i vas saber, per fi, què era el desgel.



Alenem

8 comentaris:

  1. http://www.youtube.com/watch?v=oOEChSAPN3s

    ResponElimina
  2. s'ha de ser valent per saltar al mar. jo des del meu terrat veig com avança, invicte, fins que em tragui. he aconseguit dos ales però no recordo volar. potser n'aprengui, en aquest niu d'àngels, abans que el mar arribi :)

    tenia pensat uns versos per a aquesta peli, però ja he vist que els has escrit tu, i veig que també llegeixes estellés, i que ets occidental. interessant. per cert, vinc recomanat per "an (tavia) na", gran bloc també :)

    ResponElimina
  3. m'encanta el primer vers d'aquest no-poema :)

    ResponElimina
  4. Anònim17.2.11

    http://www.youtube.com/watch?v=Ws0cPprkcSo

    ResponElimina
  5. El film és corprenedor. Les teues paraules també, és curiós perquè dels amants -d'Estellés i de tothom-, l'amor i la passió,s'esdevé el "sentiràs la veu d'un poble..."

    De vegades el desgel produeix major tragèdia que la pervivència eterna en el fred, però val la pena arriscar, no amb la finalitat de guanyar, més bé amb la finalitat de viure.

    ResponElimina
  6. Joanaina: des del minut 1:21 fins al final es veu una carícia.

    Vinz: Segur que ets més valent del què creus. Potser és que no ha arribat el moment, però el que és important és que tens les ales, que estàs preparat.
    T'anime a escriure eixos versos i que puga llegir-los. Sóc de Castelló, i allà, alguns tenim fam de versos. M'encanta la senzillesa d'Estellés, i més cap al nord de Castelló, hi ha un poeta, Manel Garcia i Grau, de qui em fascina la seua força i honestedat, així com la passió que va despertar a molts joves per la poesia, entre els quals m'identifique.
    Benvingut!

    Anna: Moltes gràcies per portar-me un nou lector, i m'alegre que t'agrade el salt.

    Anònim: M'encanta Big Fish, ell sí que és un somniador.

    ResponElimina
  7. Esther: Bonica reflexió. Arrisquem per viure. És vivint, que aprenem a perdre. I n'aprenem, si valorem després el que guanyem.

    ResponElimina
  8. gràcies pel consell i la recomanació! me'ls apunto! :)

    t'agrego al meu blogroll per tenir-te sota observació! :)

    ResponElimina