Última frase


Ma casa és una bústia buida
que ja no espera cartes,
i jo hi visc amb un ànim
de roba estesa sota la pluja.

Tu em recordes a l’octubre,
a la crosta quan roman la ferida
i jo només em cure amb l’embruix
de les mans foses a la farina.

Tu vols ser en totes les pàgines,
però de mi has fet totes les coses
que vas negligir per a eixe trajecte:
vas encetar el llibre per l’última frase.




2 comentaris:

  1. Me n'alegre Anna. Lisa em va furtar les paraules i em té el cor robat!

    ResponElimina