Rosada blanca

El teu gebre s’amuntona
a un ròssec de gota desfeta
i perviu a la meua entelèquia.

Tan fred és el colp de la lluna
com el final d’una nit
sense pell ni boca,

però més gèlida és la nespla
del silenci rere un bes
mancat de somni.


The Song of Wandering Aengus, William Butler Yeats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada